Les xarxes socials verticals enllacen a usuaris amb un interès comú cap un valor de marca, per aportar-hi contingut que els hi sigui interessant. Si no fos així seriem davant d´un foro, i no d´una xarxa vertical!!.

Les xarxes verticals solen ser de 5 tipus;

1) Temàtiques; la majoria són d’aquest grup, i es basen en cercar usuaris que els agrada o són afeccionats a; fotografia, mascotes, cotxes, cine, boxa, arquitectura, informàtica, etc.
2) Especialitzades; professionals (Linkedin, Xing,..), humanes (Tuenti,..),continguts (Scribd, StumbleUpon,..)
3) VIP´S: adequades per a marques que transmeten emocions, passió, etc. Com per exemple la marca Ferrari, el Barça, el R.Madrid, etc.
4) Consumidors; es basen en el fet que l’usuari ja és client de la marca i/o està interessat en ser-ho. I aquesta li dona l’oportunitat de col·laborar en les millores i canvis dels productes que li ven; i evidentment queixar-se del que no li agrada. Com per exemple; el club de cuina de Gallina Blanca.
5) Incentivades; no cerquen ni relacionar-se amb un tema d’interès, ni despertar passions, ni buscar l’opinió del consumidor. Utilitzen només els incentius per congregar als usuaris. L’única utilitat, al meu entendre, és que ajuden a posicionar-te a nivell de SEO

Però quins avantatges ens aportarà el fet de decidir-nos a entrar-hi?, doncs us dono uns quants exemples;

A) Fidelització; reforcen els vincles entre els usuaris al mateix temps que construeixen una experiència participativa, aportant valor afegit als membres de la seva comunitat. Tanmateix reduint el percentatge d’abandonament dels usuaris i per tant reforçant el “engagement”.
B) ROI; faciliten molt la medició del retorn de l’inversió, ja que una comunitat pròpia donarà ingressos alternatius, al ser més permeable a l’inclusiu de la publicitat dels partners i esponsoritzacions, sempre i quan aportin valor a la comunitat i a la marca. I tot això sense passar pagant pels buscadors!!
C) Contingut; els usuaris que hi accedeixen eviten el tenir de discriminar el contingut que els interessa del que no els hi és rellevant, ja que prèviament ha estat filtrat.

Per altre part també tenen algun inconvenient;

1) Número d’usuaris; és molt menor que el d’una xarxa social horitzontal, per tant ens hi tindrem d’acostumar i no compara-ho amb les altres xarxes socials generalistes que tinguem com a empresa.
2) Exigència; els usuaris ens demanaran contínuament aportació de valor, i això implica disposar dels mitjans i recursos per complaure’ls.
3) Innovació; no és comparable amb els serveis i funcionalitats a nivell tecnològic que pot oferir una xarxa social horitzontal.
4) Inversió; Cal repensar el nostre web, les nostres campanyes de e-mailing, i d’altres accions de màrqueting, per adequar-les a la nostra estratègia de xarxa vertical.

Tanmateix cal pensar que destinarem menys esforç a anar a vendre, ja que els usuaris que tinguem vindran per què estan interessats en nosaltres.

Si t’agrada’t el contingut d’aquest post, t’agrairia que el comparteixis amb qui creguis convenient.

7.000 Mll de persones al món.
5.000 Mll tenen mòbil, el que representa un 71% del total
1.000 Mll, el 25% dels que tenen mòbil ja hi accedeixen per Internet.
El 91% del nord-americans, porten el seu mòbil sempre amb ells.
Cal tenir en compte que aquestes dades inclouen els països de primer, segon i tercer món. I una altra dada a considerar és que en alguns països ja hi ha més mòbils que persones,…
Actualment les activitats que més s’utilitzen per Internet són:
a) Navegar per la xarxa.
b) Fer fotos i videos.
c) Enviar correus electrònics.
La previsió és que, ja en el proper 2013 hi haurà més usuaris d’ Internet des del mòbil que des del PC, i que cap al 2015 la majoria de cerques ja es faran pel mòbil.

Pel que fa als llocs d’utilització, el més freqüent és a casa (93%),  en els desplaçaments (76%) i en un local comercial (49%). Si ens hi fixem ens adonarem que els dos últims només són possibles gràcies al mòbil, per tant abans de la seva aparició no existia la possibilitat de fer-ho..
Ara bé, aquesta implementació actual, i sobretot la futura ens comportarà a la gent del màrqueting  alguns canvis en la planificació de les nostres estratègies.Caldrà considerar aspectes com els següents;

1) La web ha d’estar pensada i dissenyada per veure’s i carregar-se ràpidament en el mòbil.
2) Cal incloure vídeos en les nostres webs, ja que és l´activitat preferida i de més creixement.
3) Si tenim un negoci o local públic, hem de preveure la seva geolocalització en els portals més utilitzats, ja que serà una entrada de clients potencials important. Aquesta ha  de incloure les dades d’adreça, però sobretot la de poder-nos trucar al moment.
4) Les sessions de navegació són més curtes, per tant hem de ser capaços de captar la atenció del nostre visitant amb menys temps, no ens donarà més oportunitats.
5) Si fem campanyes de e-mailing, cal pensar-les pel mòbil, tindrem potser una taxa d’obertura superior, però també ens l’ eliminarà amb més facilitat si no li som interessants.
6) Cal incloure els links a xarxes socials per facilitar la viralització del nostre contingut, i també per permetre el registre al nostre web mitjançant les dades ja pre-registrades del client a les xarxes.

Un dels futurs del màrqueting mòbil, està en el enviament de cupons de descompte per a diverses aplicacions. Els cupons mòbils tenen ja un 70% més de reemborsament que els cupons tradicionals. Els països a on actualment s’hi fan més compres pel mòbil són : Gran Bretanya (28,5%),  Itàlia (23%) i Espanya (20%).

Aquests cupons estaran basats en la geolocalització, i la seva lectura es farà escanejant un codi de barres que apareixerà en el smartphone, una vegada que aquest hagi accedit a la aplicació app de la marca.

Si t’agrada’t el contingut d’aquest post, t’agrairia que el comparteixis amb qui creguis convenient.

Ara m’agradaria fer-vos reflexionar com tenim de plantejar-nos el nostre networking, amb l’objectiu de no perdre-hi el temps, que a ben segur és el cost que ens té de preocupar més.

Amb QUI?, tenim o no de fer el networking;

-NO amb gent depressiva i/o negativa, amb els que diuen que en saben de tot i opinen sobre tot, amb entorns culturals no adients al nostre, amb grups tancats que només s’escolten a si mateixos.
-NO amb gent que només vol fer-se veure, que hi va a recollir targes per justificar-se a no se qui, que es vol escamotejar de la seva feina i/o responsabilitats.
-NO amb gent que s’hi apunta pel vermut  o els canapès promesos al final del acte.

-SI amb gent amable, agraïda, positiva, que té ganes d’escoltar, d’aprendre, d’intercanviar coneixement i/o experiències, que vol buscar i aportar valor, d’entorns culturals semblants i si pot ser superiors als nostres.
-SI amb gent que et coneix, que et vol conèixer-te, gent que tu vols conèixer per què en saps o t’han parlat del seu nivell.

I COM? Tenim de fer-ho;

-Marcant objectius previs de per què hi vols anar i a buscar-hi què.
-Escollint els sectors de negoci i/o coneixement que puguin estar directament o indirectament relacionats amb el nostre entorn professional. Prioritzant els més innovadors i que aportin noves tendències al mercat que treballem.
- No hi ha temps de anar a totes les que et proposen, per tant seleccionant les diferents opcions de networking que es presenten i prioritzant les que creguis que poden ser més productives per a tu.

Com veieu no soc contrari al networking, però si a fer-ne un us inadequat, poc professional que ens porti a tenir la percepció de pèrdua de temps, i ja ho sabeu que tal com està el mercat, aquest és un luxe que no ens podem permetre.
Si t’agrada’t, et demano que ho comparteixis amb qui creguis convenient, gràcies.

La nova configuració del bot de Google amb el Penguin, lluita acarnissadament per què aquesta variable es doni. D´aquesta manera els ja massa estesos copys i traduccions, que molts mal anomenats “gurus” fan servir per generar continguts amb el mínim esforç i alhora guanyar-se una immerescuda reputació, són ara el objectiu a perseguir i a extingir de Penguin.
Per això ara escoltareu i llegireu moltes critiques cap aquesta nova creuada de Google, penseu que qui no ho utilitza no es té per què preocupar, i qui ho fa potser és per què es sent atacat,…
I si us pregunteu per què es tan difícil, o si més no poc fàcil les respostes poden ser;

a) Es requereix fer un gran esforç en generar contingut propi i de qualitat.
b) Tanmateix té de ser un contingut innovador i que aporti coneixement i per tant valor als seus lectors objectius.
c) És una inversió en que el retorn no es dona a curt plaç, ans al contrari, si no a mig i sobretot a llarg plaç.
d) Cal publicar amb regularitat, i no només quan tens temps o et trobes inspirat.
e) Cal parlar d’allò en que ets expert, millor no arriscar-te amb el que no dominis prou.

D’altre banda si ho fas bé t’aportarà beneficis que et seran difícils de trobar en altres eines de màrqueting, com són;

1) Guanyaràs credibilitat en el teu públic objectiu i per tant, amb el temps et donarà reputació com un especialista en el teu àmbit.
2) A més llarg plaç si mantens la reputació et repercutirà en un reconeixement, que traspassarà la teva pròpia àrea d’influència.
3) Et diferenciaràs de la teva competència, de una manera que tindrà difícil de reaccionar, ja que no li servirà de res disposar de més mitjans que tu.
4) Serà bó pel teu SEO, ja que és “friendly”, per la seva alta indexabilitat.
5) És una eina de màrqueting “gratuïta” monetàriament, encara que no en temps i esforç.

Com veieu, la seva dificultat resideix en la seva facilitat per fer-ho bé o malament. I el seu encant, al meu entendre, i més en els moments que estem vivint, és que el poder d’inversió econòmic no hi té res a fer, contra la vostra capacitat de coneixement i comunicació.
Us animo a que us hi poseu, no com a única eina, però possiblement com la més important a utilitzar en la vostra estratègia de màrqueting.
Si t´agradat, t´agrairé que ho comparteixis amb qui creguis convenient, gràcies.

E-mail màrqueting…………………………..180.000 Mll d´enviament diaris
Cerques a Google……………………………..3.800 Mll diaris
Twits………………………………………………..150 Mll diaris
Post a Facebook………………………………..65 Mll diaris

Un altre factor decisiu a favor de la seva expansió és la mobilitat mitjançant els smartphones i/o les tabletes, fet que afavoreix la lectura del e-mails en qualsevol lloc i moment.
Ara quins factors fan que una campanya de e-mail màrqueting tingui el èxit desitjat?, doncs són uns quants, i el problema o dificultat resideix en que tenim de fer bastants d’ells bé si no volem acabar a la safata de spam. Et dono al meu entendre, els més claus per ordre seqüencial;

1) L´identificació i la filtració adequada de la base de dades per què acompleixi l’objectiu de segmentació del perfil de client/lead a qui ens volem dirigir. Millor si la captació la tenim sense fer opt-in.
2) Que el proveïdor ens garanteixi unes IPs bones i que el enviament es faci amb un sub-domini propi, per tal de garantir les apertures, clics i la nostra reputació.
3) Redacció del titular del “Assumpte”, sí ja sé que et pot semblar insignificant, però les estadístiques demostren que aquest factor és el més important per decidir si obro el e-mail o no. I aquí no et puc donar cap més consell de que escriguis com si fessis un titular de capçalera de diari, i que provis d’enviar el mateix e-mail amb dos assumptes diferents i avaluïs el CTR (clics per impressions) resultants.
4) El disseny té de transmetre els valor diferenciadors de la nostra marca.
5) La utilització d’imatges incrustades, a on l’usuari eviti d’autoritzar la visualització d’imatges, és evitar un pas que molesta al usuari.
6) Qualitat del contingut. El missatge té de tenir un alt component emocional, que faci que el usuari percebi que va dirigit a ell i no és massificat. Té de respondre ràpidament el per què ho rep i quin benefici li aporta.
7) Sinterització del contingut. Quan ja has aconseguit que ens obrin el e-mail, pensa que el usuari ens donarà com a màxim 1 minut per a llegir-lo, en els millors dels casos.
8) Adequar la periodicitat dels enviaments, ja que si no encara que siguin interessants i ben fets,provocarem una saturació al usuari i ens acabarà classificant com a spam.

Si fem bastant bé tot el que em dit, aconseguirem amb el e-mail màrqueting uns beneficis tangibles en;

a) Donar valor afegit a la nostra marca
b) Tenir una eina de comunicació amb els nostres usuaris/clients fluida i en temps real.
c) Augmentar la fidelització dels mateixos.
d) Mesurar el ROI de la nostra inversió com cap altre eina de màrqueting.

Com veieu, el repte no és fàcil però per a la vostra tranquil·litat hi ha especialistes que tenen l’experiència i el coneixement necessaris per assegurar-vos el èxit a la vostra campanya.

a) Reputació professional, empresarial, sectorial i en el mercat.
b) Influència sobre els nostres clients, prescriptors.
c) Visibilitat en la comunicació, Mas Media, mitjans.
d) Presència social a les xarxes.
e) Fidelització marca versus client.

Per fer l’estratègia adequada tindrem d’utilitzar diferents estratègies multicanal i multi presencial; i si és possible associant la marca a un líder de l’empresa. Si ho aconseguim aquest binomi reforçarà encara més la força de totes les accions de branding que acabem fent, però això com molt bé sabeu, no depèn  de voler-ho si no de tenir-ho.

Anem a l’estratègia, quins seran els valors principals que ens assegura’n el èxit?

1) Explicar la nostra missió i el per què de la nostra existència.
2) Transmetre missatges constants al llarg del temps, per assolir la confiança dels nostres clients.
3) Complir el que prometem, i si pot ser superar les expectatives dels nostres clients.
4) Encaixar l´imatge real de la nostra marca amb la que realment estem donant al mercat, tenim de fer que coincideixin.
5) El missatge de marca té de coincidir amb la percepció que es té de nosaltres.
6) Crear emocions,…,convertir la marca en un interlocutor personalitzat amb els nostres clients. No té de parlar l’empresa, si no el cor d´aquesta.Cal ser agraïts, saber escoltar i respondre al que ens preguntin: sempre!!. No només parlar del que ens interessa, si no d’allò que interessa als nostres clients.

Si seguim acuradament aquests valors assolirem la creació de la Marca, pas a pas sense pressa però sense defallir en el temps. Si no hi ha paciència no hi ha estratègia de branding a fer. Però en canvi si sou capaços de fer entendre al conjunt de l’empresa el objectiu de branding que us heu marcat, rebreu amb escreix molt més del que us espereu.

Es la hora del ROI a les Xarxes Socials!!. Per diversos motius;

a) El cost de l’inversió és controlable i més reduït que en altres tipus d’accions.
b) Sabrà l’opinió dels consumidors en temps real, i a partir d’aquí podrà prendre les decisions estratègiques en altres tipus d’accions, mesurant molt més els possibles riscos de l’inversió.
c) Millorarà les relacions de conversa amb els clients
d) Augmentarà el valor de la marca.
e) Li donarà poder per influir en la gestió i decisió de les 4Ps (producte, preu, promoció i posicionament)

Per prendre la decisió el director de màrqueting sap que té de canviar coses del seu departament i de l´empresa, però el primer canvi té de ser en ell mateix.
Cal que atreveixi, i depressa, en millorar o augmentar la seva formació en Social Media, màrqueting digital i tecnologia; abans de que el mercat o el director financer s´els hi acabi la paciència.

a) Estratègicament coherent amb el Pla de Màrqueting; tan senzill com que el posicionament de preus té d’estar d’acord amb el de producte i marca que volem transmetre al nostre client/consumidor.
b) Conceptualment simple en la Comunicació; té de ser entendible i comprensible per al target a qui la volem dirigir. Cal fugir de formules algorítmiques complexes ideades per matemàtics frustrats, que pretenen que el client destini temps i esforços per a interpretar-la. Si no som capaços d’explicar-ho en 20 segons, és que ens ho tenim de repensar.
c) Formalment diferent en el concepte; cal analitzar el que hem fet abans, el que fan habitualment els nostres competidors, per pensar si podem innovar si ja no en el fons, com a mínim en la forma.

Per fer-ho ens farà falta saber;

a) Quin és el target de clients a qui va dirigida la nostra estratègia?, ja que no és el mateix fer-ho per a clients actuals, clients potencials i sense experiències amb el nostre producte o servei , clients dels nostres competidors, etc.
b) Quines són les motivacions que poden moure al target de client que ens dirigim, a comprar-nos a nosaltres i no als nostres competidors?. Motivacions de preu, de relació tripartida preu/qualitat/servei, d’identificació amb la nostra marca i els valors que transmet, només de qualitat , el temps en que es desenvolupa (temporada, campanya, festivitats, dates remarcables, etc).
c) Com mesurarem i avaluàrem la seva efectivitat al llarg del temps, i quin pla “B” tindrem per aplicar si s’escau les mesures correctores en funció a la seva efectivitat.

Llençar una estratègia de preus sense tenir en compte el que he esmentat, suposa al meu entendre, llençar una moneda al aire i confiar que caigui i s´agunti de cantó,…

1)   Estratègia de Posicionament SEO; utilitzada si la nostra estratègia és a mig termini, ja que ens donarà resultats en aquest plaç però a un cost molt inferior respecte a una estratègia de CPC.
Variarà en funció si la nostra campanya és d’àmbit, local, regional, nacional o internacional; ja que tindrem d’adaptar les nostres paraules claus per que siguin trobades pels nostres clients objectius quan busquen algun dels nostres productes o serveis mitjançant els buscadors.
Per fer-ho, és convenient que ens posem en mans d´un professional del SEO, que mitjançant un anàlisi del nostre web i dels nostres competidors, rectificarà tot allò que sigui necessari per què siguem trobats abans que la nostra competència.

2)   Estratègia de CPC; utilitzada sobretot si la nostra estratègia necessita resultats a curt termini. Es tracte del pagament per clic, per aparèixer als enllaços patrocinats del nostre buscador. És només recomanable per cost,  si abans ja tenim un bon posicionament SEO, ja que si no l’esforç  econòmic que tindrem de fer serà molt gran.
Ens servirà principalment per 2 coses;
a) promocionar una campanya concreta en un temps molt limitat;
b) diferenciar-nos d´un competidor que té un posicionament SEO, semblant al nostre, també durant un temps limitat.

3)   Estratègia de Xarxes Socials; Utilitzada només si la nostra estratègia és a mig i llarg termini. Ja que ens suposarà de fer una gestió professionalitzada, mitjançant un Community Manager (CM), que tindrà de detectar a on són els nostres clients actuals, o potencials dins de les xarxes. A partir d’aquí crearà els perfils socials adequats i dotar-los de contingut valuós per aquests mateixos.
Per fer-ho promourà la conversa amb ells per conèixer les seves necessitats e inquietuds i així poder-los oferir el valor afegit que ens farà diferenciar-nos dels nostres competidors.

Ara només cal que pensis quina o quines d’aquestes estratègies s’adeqüen millor per llençar la teva estratègia de màrqueting online.

En primer lloc us definiré els conceptes:
A) Impressions; número d’usuaris que han vist un anunci.
B) CPM; Cost per 1.000 impressions, el marca l’empresa d´e-mailing
C) Cost de la Impressió; CPM/1.000
D) Cost de la Campanya d’impressions; Impressions multiplicat pel Cost d’impressió
E) CTR; Número de clics dividit per les Impressions.
Bé, ara només em cal posar-vos un exemple, perquè us quedi més clar com funcionen aquests conceptes i els sapigueu interpretar.

• 500.000 Impressions     25.000€ Cost Campanya Impressions
• 50€ CPM                                     20.000 Número de Clics
• 0.05€ Cost per Impressió               4,0% CTR
• 180 dies de Campanya                     2.778 Impressions/dia
• 138,89 Cost Campanya/dia

Confio que, amb aquest exemple, us hagi facilitat entendre el funcionament operatiu dels conceptes esmentats. Ja ho sabeu, si voleu més informació no dubteu en posar-vos en contacte amb mi.
Us prometo més mètriques i amb més exemples en les properes edicions dins  la categoria de Monitorització.